diumenge, 31 de gener de 2016

ELS PAPERS DE SALAMANCA. JOSEP CRUANYES.


“El segon acte ominós es produí quan Salamanca, com a capital franquista, va acollir al seu si la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos (DERD), organisme de l’administració que va formar part de la gran operació repressiva genocida que va dur a terme el règim. Un gran aparell que va significar la proscripció, la presó i, en molts casos, la mort de milers de ciutadans i ciutadanes pel sol fet de no combregar amb el model ideològic i d’estat del franquisme. Aquest acte no fou d’un dia, sinó que no es clogué mentre durà el franquisme. Fou un dels actes del genocidi feixista d’Europa.”


Josep Cruanyes i Tor és advocat i historiador, membre de la Comissió de la Dignitat responsable del retorn dels papers de Salamanca a Catalunya, membre de la Comissió de Memòria Històrica del Col·legi d'Advocats de Barcelona i membre de la Mesa de Catalunya d'Entitats Memorialistes que treballa pels drets de veritat, justícia i reparació per a les víctimes de la dictadura i la transició i per l'anul·lació del judici del President Companys i de tots els judicis del franquisme.


Els papers de Salamanca. L'espoliació del patrimoni documental de Catalunya és un llibre que per primera vegada es posa al descobert els documents que  expliquen la gran operació de segrest de la major part de la documentació de la Catalunya republicana, i en concret la de la Generalitat, duta a terme per la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos entre el 1938 i el 1939. Cruanyes demostra com aquesta injusta confiscació es va convertir en una eina imprescindible per bastir una gran base de dades sobre la qual es va basar la repressió franquista durant tota la Dictadura. Amb l'espoli del patrimoni documental de tot un poble es pretenia, a més, sotmetre Catalunya i el País Valencià a un genocidi cultural i polític que permetés esborrar qualsevol rastre o testimoni de la cultura i la ideologia dels vençuts. (Text contraportada)


Uns extractes del llibre:

Declaració de Serrano Súñer posterior a l’entrada de les tropes feixistes a Barcelona el 26 de gener de 1939:

He visitado Barcelona, todo cuanto allí he visto me ha producido una viva emoción. La ciudad está absolutamente bolchevizada. La labor de descomposición es absoluta. No nos debemos hacer ilusiones a pesar de la entusiasta acogida dispensada por la población a nuestras tropas. En Barcelona han ahogado los rojos el espíritu español. El pueblo, cuya actividad yo mismo he podido comprobar, está enfermo moral y políticamente.

Objectius de la requisa:

1-  Locales oficiales del gobierno rojo, Ministerios, Consejerías, Ayuntamientos, Juzgados, Cárceles, Comités, Aduanas, Correos, Telégrafos, etc.
2-    Locales de las Organizaciones políticas, partidos, Sindicatos, y demás lugares afines, Centros culturales, Amigos de la URSS, etc.
3-   Locales ocupados por el ejército rojo, Estados mayores, oficinas de los distintos cuerpos, hospitales, etc.
4-  Locales ocupados por organismos rusos, Embajada, Consulado, estado mayor, residencia particular, etc.
5-    Cines (para películas rojas) y casa de fotografía. (En éstas se encuentran fotos de pasaporte de los milicianos y afiliados, fotos de manifestaciones desfiles, de personas asesinadas, etc.
6-    Librerias, Editoriales, redacciones de Periódicos, etc.
7-    Domicilios particulares de los jefes y dirigentes, etc.
8-    Demás domicilios que por los informes que en la plaza se reciban, sea de interés registrar.
El director de la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos destacava que aquesta tasca, en referència a la requisa de les publicacions era necessària per conèixer “los antecedentes, hechos, circunstancias y estado psicológico que hicieron absolutamente preciso para la salvación de la Patria y para su continuidad digna en la Historia, del glorioso Movimiento Libertador” i justificar el cop d’estat contra la legalitat republicana.


Pàgs. 271-272

... L'organisme tenia la tasca de centralitzar la recollida, custòdia i classificació de "toda clase de documentos aptos para obtener antecedentes sobre las actuaciones de los enemigos de España y evitar que esta recuperación se siguiese haciendo de un modo fragmentario. La práctica ha demostrado los excelentes resultados de tal medida, si bien las circunstancias ocasionadas por el rápido y glorioso find de la guerra no permitieron a este organismo, por sus reducidos medios, acudir a todos los puntos en que era necesario hacerlo". Per això insistia que les autoritats que retenien documentació els l'havien de lliurar. A més, recordava que, en compliment del decret de creació de la DERD, tots els organismes i centres que depenien del Ministeri de Governació i "los Jueces instructores que por los mencionados organismos, centros y autoridades que se nombran para la depuración del personal respectivo" tenien l'obligació "de recabar de esta delegación los oportunos informes de antecedentes masónico-político-sociales del mismo".

Pàg. 319

Actualment, a la secció Político Social hi ha 2.464 lligalls procedents del territori català. Comptant que cada un pesi una mitjana de tres quilograms, en total sumarien 7.253 kg. Si a banda sumem d'altre material, com ara els llibres, les revistes, les fotografies, altres objectes, els documents de la secció maçònica i a part de la causa general i el Comissariat de Propaganda que hi ha a l'AHM, tot plegat ocuparia com a molt un vagó o, tirant llarg, un i mig, que representaria una càrrega d'unes setze tones. O sigui que del que es van endur de Catalunya no ens resta ni la desena part. Aquesta gran destrucció del patrimoni manllevat és una altra de les realitats més greus de l'espoliació.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada